El codi QR és un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics (contràriament al codi de barres "tradicional" que només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters) o 2953 octets.

Per accedir a la informació continguda o encriptada en un qr-code, és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes.


Té l'avantatge de poder emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament.

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:

• TEXT
• URL 
• SMS 
• VCARD 

Les possibilitats i aplicacions d'aquests codis en gestió i màrqueting són novedoses i interessants ja que mitjançant els codis qr es poden unir dos suports històricament aïllats: paper i internet o tinta i bits.

Mostra 125 anys maristes girona, joan celis en un mapa més gran

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.

El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004, referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa les wikis, i Folksonomy folksonomie^] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,"Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma" La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.